Objetivo: Elaborar un estado del arte actualizado sobre las intervenciones de rehabilitación y transformación de los grandes conjuntos residenciales en Europa construidos entre 1950 y 1975, centrado especialmente en los aspectos y modificaciones físicas de que han sido objeto desde su terminación, con la finalidad de facilitar instrumentos de análisis aplicables en el futuro para la puesta en práctica de modelos de intervención verificados. Metodología: Este trabajo parte del estudio de la abundante casuística existente sobre las formas de intervención efectuadas en Europa en las últimas décadas, considerando los diversos procedimientos utilizados y las diversas escalas que abarcan desde el mantenimiento y la rehabilitación del conjunto original, hasta la demolición de la totalidad de edificios y la reordenación urbana del conjunto. A partir de esta casuística se establece una clasificación de los tipos de intervención que permite un análisis comparado de los casos presentados, tanto por lo que se refiere a las herramientas utilizadas como a su escala y repercusión sobre el conjunto. Finalmente, la elaboración de una cronología de intervenciones por caso y por país se orienta a la comprensión de la evolución de las diversas formas de intervención. Conclusiones: Si bien el conocimiento pormenorizado de las actuaciones realizadas en cada uno de los conjuntos estudiados y en los distintos contextos permite descubrir una progresiva diversificación de las actuaciones efectuadas, que pasan a ser claramente complejas y participadas en la última década, cabe destacar como ni la forma de intervención escogida ni la escala de la inversión económica efectuada han podido garantizar, en los casos estudiados, la solución de las problemáticas reales a las que iban dirigidas. Se constata que el éxito de una intervención física sobre una realidad urbana y social debe tener presente las formas reales de incidencia en las diversas escalas físicas y situaciones sociales que influyen en los comportamientos y aspiraciones de la población. Originalidad: El presente estudio aporta una clasificación de las diversas formas de intervención física de que han sido objeto los conjuntos objeto del presente estudio, la cual sirve de instrumento para su valoración comparativa y su evolución en el tiempo por caso y por país, desde una nueva perspectiva más amplia y transversal. Objectiu: Elaborar un estat de l'art actualitzat sobre les intervencions de rehabilitació i transformació dels grans conjunts residencials a Europa construïts entre 1950 i 1975, centrat especialment en els aspectes i modificacions físiques que han estat objecte des de la seva terminació, amb la finalitat de facilitar instruments de anàlisi aplicables en el futur per a la posada en pràctica de models d'intervenció verificats. Metodologia: Aquest treball parteix de l'estudi de l'abundant casuística existent sobre les formes d'intervenció efectuades a Europa en les últimes dècades, considerant els diversos procediments utilitzats i les diverses escales que abasten des del manteniment i la rehabilitació del conjunt original, fins a la demolició de la totalitat d'edificis i la reordenació urbana del conjunt. A partir d'aquesta casuística s'estableix una classificació dels tipus d'intervenció que permet una anàlisi comparada dels casos presentats, tant pel que fa a les eines utilitzades com a la seva escala i repercussió sobre el conjunt. Finalment, l'elaboració d'una cronologia d'intervencions per cas i per país s'orienta a la comprensió de l'evolució de les diverses formes d'intervenció. Conclusions: Si bé el coneixement detallat de les actuacions realitzades en cada un dels conjunts estudiats i en els diferents contextos permet descobrir una progressiva diversificació de les actuacions efectuades, que passen a ser clarament complexes i participades en l'última dècada, cal destacar com ni la forma d'intervenció escollida ni l'escala de la inversió econòmica efectuada s'han pogut garantir, en els casos estudiats, la solució de les problemàtiques reals a les que anaven dirigides. Es constata que l'èxit d'una intervenció física sobre una realitat urbana i social ha de tenir present les formes reals d'incidència en les diverses escales físiques i situacions socials que influeixen en els comportaments i aspiracions de la població. Originalitat: El present estudi aporta una classificació de les diverses formes d'intervenció física que han estat objecte els conjunts objecte de el present estudi, la qual serveix d'instrument per a la seva valoració comparativa i la seva evolució en el temps per cas i per país, des d'una nova perspectiva més àmplia i transversal. Objective: The objective of this research is to provide an updated state of the art of the interventions of rehabilitation in large housing estates built during the period of 1950-1975 in Europe, especially those interventions that focused on the modification of physical aspects, with the aim of providing analytic instruments that can be applied in future research on the implementation of verified intervention models. Methodology: This work is based on the study of the abundant existing casuistic of interventions carried out in European housing estates during the last decades since the moment of construction, considering the very diverse procedures and scales of transformations that vary from those oriented to the maintenance and rehabilitation of the original housing estate to the demolition of the totality of buildings and complete...

The current renovations and improvements taking place in housing stock, particularly in large residential buildings, provide a great opportunity for Spain and Europe to make a transition towards a more environmentally friendly housing that additionally contributes to improve the socio-economic condition of its inhabitants. Among the various issues that motivate the need of restructuring and repair, Large Housing Estates must face their adaptation to the current housing standards, maintenance and upkeep, adaptation to current energy efficiency goals and search of greater social integration mechanisms. In this framework, complex urban, spatial, technological and social topics cannot be addressed independently, and a broader multi-disciplinary approach in the research of mechanisms of contemporary upgrade is required. The present research aims to make a contribution to the state of the art on the very abundant casuistic that refers to tools and mechanisms that shape the diverse forms of intervention carried out in the last decades, as well as to analyze those that have proved to be particularly successful. With this purpose, an analytic procedure with a special focus on actions that addressed one or more scales of Large Housing Estates from both a technological and social point of view, aims to highlight patterns of intervention and their straight or indirect relationship with the achievement of certain goals.

Els grans conjunts residencials, construïts a Europa en gran part durant les dècades de 1950, 1960 i 1970, formen part dels temes que han emmarcat la docència, investigació i pràctica professional dels membres del Grup de Recerca REARQ - Rehabilitació i Restauració Arquitectònica, centrat en les tasques referents a la millora de l’habitatge i l’edificació existent, així com en la seva relació amb la ciutat. Sens dubte, el pas del temps i les transformacions en el context sociopolític, socioeconòmic i urbà, juntament amb les intervencions desenvolupades per les diferents administracions i per les pròpies persones residents, han bastit una realitat contemporània que resulta cada vegada més complexa, fent necessària una mirada multi-escalar i multi-disciplinària. Aquest fet, ens remet a la conveniència d’observar i comprendre rigorosament la complexitat existent, amb la finalitat de poder plantejar la millora i conservació dels grans conjunts residencials sense renunciar als seus genuïns valors arquitectònics i socials d’origen, sovint amagats o desbaratats amb el pas del temps. El coneixement de les problemàtiques complexes que comparteixen bona part dels grans conjunts residencials europeus, si be són molt variables segons cada país, cada ciutat i cada barri, demostra que les mesures de tipus arquitectònic i urbanístic, majoritàriament aplicades fins a dia d’avui resulten insuficients en quantia i en abast disciplinar i escalar. El present estudi d’investigació parteix de la voluntat de posar de manifest que els grans conjunts residencials no han arribat al seu límit d’ús i existència, i que en conseqüència hi ha molt a fer per tal de prevenir, frenar i erradicar els processos de degradació iniciats i consolidats en alguns casos extrems, tant des d’un punt de vista físic de l’edificació existent i de l’entorn urbà com social de la població resident. Els reptes que planteja la realitat contemporània dels grans conjunts residencials, justifiquen l’interès d’obrir els camps de diagnosi i d’actuació incorporant qüestions de caire sociològic a les qüestions estrictament tecnològiques, de tal manera que es considerin simultàniament les característiques específiques de la població resident i de l’entorn físic, urbà i arquitectònic. Així mateix, des d’un punt de vista escalar, es planteja la necessitat de tenir en compte de manera simultània l’habitatge, la comunitat de veïns, l’edifici, l’entorn urbà immediat així com la totalitat del barri.