During the first COVID-19 wave in Spain, confining the population at home was seen as an effective way to prevent the disease from spreading. This limited mobility affected citizens’ routines at homes because it influenced their life habits, including food management. The main objective of this paper was to understand citizens’ food waste (FW) behavior during the first COVID-19 lockdown in Spain by understanding related food practices that could have influenced FW generation. An online survey was conducted from 14 May to 11 June, 2020; 6293 valid responses were collected and analyzed, and 95% of the participants declared not wasting more food than usual. On average, they reported wasting 234 g per household per week, which equals 88 g per capita. We found significant differences in the reported FW generation between participants regarding their age, gender, household composition, and employment status due to COVID-19. In addition, food-related behaviors such as buying more food than usual due to fear or anxiety, storing more food than before the lockdown, and improvising when buying groceries seemed to affect the FW reported by the participants. The paper ends by comparing the conclusions drawn by different works conducted in other countries for a similar purpose.

El model d’ajuda alimentària, basat majoritàriament en la distribució d’aliments excedentaris i una relació assistencialista hereva de la beneficència, ha defallit. Els senyals del col·lapse de l’actual sistema alimentari en un marc de crisi ecosocial i una mirada centrada en el dret a una alimentació adequada i saludable, ofereixen un nou escenari des d’on pensar la proposta d’alternatives per aquest serveis de provisió de béns bàsics. El procés de transformació de La Botiga esdevé un escenari d’experimentació per a l’aplicació de pràctiques emancipadores que poden ser transferides a altres territoris. La Botiga és un espai d’apoderament comunitari que neix per garantir una alimentació nutricionalment adequada, de la mà de l’economia local, social i solidària, amb criteris de sostenibilitat. Aquest article recull l’evolució i l’avaluació de tres vectors de canvi: l’impacte en l’eix de garantia alimentària amb la finalitat d’explorar si els canvis realitzats han millorat la cobertura d’aquest dret bàsic, la participació i les quotes de governança assolits, i, s’analitza la satisfacció en les diferents dimensions del servei. A la conclusió s’aporten reflexions entorn els desafiaments i les fortaleses del servei amb l’objectiu de dotar de noves eines de transformació al conjunt del sistema alimentari del qual en forma part.