Scientific mobility can stimulate entrepreneurship and intrapreneurship, acting as a catalyst for reducing imbalances between local and global science and the resulting socio-economic damage. This study evaluates both whether scientific mobility effectively promotes these concepts and the fundamental reasons to articulate effective policies for scientific mobility. Toward this end, a survey has been prepared following the methodology of Global Entrepreneurship Monitor (GEM) and current scientific literature. A total of 364 researchers involved in Spanish scientific mobility took part in the study: Spanish scientists abroad (135) and scientists returned to Spain (52), as mobile groups, and young researchers in Spain (177), as a group of scientists who could go abroad, but that have not yet begun to leave. The results demonstrate that scientific mobility does promote entrepreneurship and, especially intrapreneurship. Moreover, since permanent positions are scarce for these groups and their mobility decisions largely depend on job opportunities, the involved Spanish authorities and agents can improve scientific mobility by means suitable policies that make the most of this potential to the benefit of economic growth and job creation.

El cyberbullying sorgeix de la unió del maltractament i assetjament entre escolars juntament amb un nou espai de comunicació digital i les seves característiques principals són la freqüència de l’abús, la diferència de poder entre agressors i víctimes (domini-submissió) i la cerca de l’exclusió digital de les víctimes. Encara s’estan estudiant en profunditat les característiques d’aquest problema atès que és un fenomen nou, igual que s’està tractant de determinar si és un fenomen autònom del bullying, o maltractament i assetjament tradicional, per aquest motiu aquest treball es proposa realitzar una anàlisi dels factors de risc en el cyberbullying, a més es pren com a punt de partida el model del triple risc delictiu (TRD). En aquest model es teoritza que els factors de risc per a la conducta antisocial es poden classificar en tres categories: a) factors de risc personals; b) mancances de suport prosocial, i c) oportunitats delictives. Amb tot això es realitza una revisió sistemàtica dels treballs publicats entre els anys 2004 i 2014 en els quals es tracta d’analitzar diferents factors de risc associats a la conducta de cyberbullying. En la revisió es troba que tots els factors de risc estudiats en els diferents treballs es poden classificar en alguna de les categories de risc proposades pel model TRD, en concret els factors personals es divideixen en victimització prèvia, assumpcions morals i falta de valors, baixa empatia, símptomes depressius i angoixa, absència d’autocontrol, baixa autoestima, tensió i frustració, i problemes conductuals primerencs; les mancances de suport prosocial analitzades són acceptació o rebuig del grup d’iguals, falta de suport familiar, mancances de suport en el centre escolar i exposició a la violència; entre els factors d’oportunitats delictives en el ciberespai es troben anonimat, major freqüència de l’ús d’Internet, lloc de connexió, entorn online, precipitadors de l’agressió (reactiva o proactiva), diferències culturals i entorn físic (offline). Com a conclusions finals, es recull que el model TRD pot ser útil en la classificació dels factors de risc de l’agressió online, també pot establir un marc teòric sòlid per a l’anàlisi de la interacció entre els diferents factors de risc, i d’aquesta manera poder arribar a establir mecanismes explicatius de les agressions en el ciberespai, amb la qual cosa s’aconseguirà diferenciar el cyberbullying de les agressions en l’àmbit offline o real per mitjà dels seus mecanismes etiològics, encara que en aquest cas sigui d’una manera indirecta.

Diferentes estudios tratan de identificar las posibles especificidades de la conducta antisocial juvenil en el ciberespacio, situando el contexto en el que se produce como eje del análisis, en el que se incluye, sobre todo, el anonimato. Asumiendo que el comportamiento no ocurre en un vacío contextual, la pregunta es si otras características del entorno pueden explicar estas conductas antisociales. Este trabajo pretende comprobar la capacidad explicativa de los precipitadores situacionales del delito (PSD) de las conductas de ciberacoso (genérico) y cyberbullying (específico), y a través de los hallazgos del presente estudio poner de manifiesto que los menores pueden sufrir dos tipos de ciberacoso, uno genérico y otro específico (cyberbullying). A partir de una muestra de 297 menores de 12 a 16 años se realizan diferentes análisis en los que los resultados obtenidos sugieren que los precipitadores son útiles para explicar estas conductas (21% de la variablidad del ciberacoso y 39% de la variabilidad del cyberbullying). Con lo que se discute la importancia de definir adecuadamente ambos fenómenos y las limitaciones conceptuales y operativas de los precipitadores.

The objective of this paper is to analyze the European Union’s response to school bullying and cyberbullying through its educational policies. For this purpose, a search of European policies was carried out in EUR-Lex, including all dates, to get a complete picture of this phenomenon. After applying the inclusion and exclusion criteria, 16 policies were selected. These were analyzed, according to Content and Documentary Analysis, using MAXQDA Analytics Pro 2024 through a codebook composed of two dimensions: one legal and one specific to bullying and cyberbullying. The results showed that most of these policies are soft policies, especially recommendations, issued by the Council of the European Union. At the same time, there is an interest on the part of the European Union to prevent bullying by addressing the contextual and cultural risk factors and improving teacher training and emotional education. In conclusion, European policies have a largely technological, preventive, and contextual and cultural approach. Finally, this paper also offers some policy recommendations to prevent school bullying and cyberbullying in political terms.

Cyberattacks and cybercrime (attacks with economic motivation or against national interests) are an actual daily reality in Spain and in entire the world. They may even be a part of cyberterrorism, which is the union of terrorism and cyberspace (or technology) to instill fear in people with an ideological goal. First, we will analyze the cyberterrorist threat and, second, we will ponder on whether the States have preventive capabilities (prospective and defense), by analyzing Spain's capabilities as a member of the International Community, and whether they would be prepared fight against this phenomenon. We have verified the different capabilities existing in Spain and we have presented their degree of coordination and collaboration. Finally, conclusions and future implications will be discussed. The prospective method is used and we discuss possible scenarios in cyberterrorisnn.