Aquesta obra aplega nou ponències presentades al Seminari Internacional “Danses imaginades, danses relatades. Paradigmes iconogràfics del ball des de l’Antiguitat clàssica fins a l’Edat Mitjana”, celebrat el 3 de desembre del 2012, organitzat pel Grup de Recerca ICONODANSA (Universitat Rovira i Virgili, URV).
En este artículo se estudiará la presencia de la Danza de espadas en los sermones visionarios de la terciaria franciscana Juana de la Cruz (1481-1534). Tras abordar la teatralidad de los trances de las místicas del Bajo Medievo y las visiones performativas de Juana de la Cruz, se analizará la Danza de espadas que aparece en su Libro del conorte, llevada a cabo por Cristo y un coro de ángeles y santos en el Paraíso, que se comparará con otras manifestaciones peninsulares y extrapeninsulares.
Se analiza el contexto político y la documentación urbana de la Representació de l’Assumpció de Madona Sancta Maria, primera pieza escénica íntegra que nos ha pervivido en lengua catalana y una de las primeras de Europa de argumento asuncionista. El espectáculo se hizo en septiembre de 1388 en la Plaza del Corral de Tarragona, tras la autorización del rey, y al parecer organizado por una cofradía vinculada a los franciscanos, en presencia del fraile más célebre de la orden: Francesc Eiximenis. El texto de 675 versos se conserva en el manuscrito 60 del Archivo Histórico Archidiocesano de Tarragona, y su interpretación mayormente cantada se anota al son de himnos litúrgicos y canciones profanas.
Taking into account the variety of choreographic forms documented in the Middle Ages, we focus on the circular dance for its symbolic significance, its long tradition and its relevance. Circular dances can be found in an archaic festive context and reappear in the Christian liturgical context, where the “carola” and “ball rodó” (“dance in the round”) becomes the dominant dance form between the twelfth and the fourteenth century. This happens also in the ecclesiastical context, particularly to celebrate the Resurrection of Christ, although moralists in the fifteenth century made efforts to expel it from the temple and its surroundings. Apart from its sacred use of praising God, the circle dance was associated with the devil and its harmful action. It was soon used as a metonymy of theatre and stage game, associated with the Roman “ludi scaenici”, and it also became a symbol of idolatry, both of “paganism” and the biblical idolatry of the Jewish people before the golden calf. One of the most unique uses of a circular dance is the macabre dance: a typology of the dance of death in a circle that is already documented in the late fourteenth century and continued until the eighteenth century in the iconography of Central Europe.
La Festa és una joia artística d’elevat valor des de segles abans de la declaració de la UNESCO, que hauria de reconsiderar les seues clàusules en la consideració de Patrimoni Cultural Immaterial per tal que el Misteri pugue mantenir-s’hi sense perjudici de la seua íntegra singularitat, original i única. Altrament, més li valdria desempallegar-se d’un distintiu (PCI) que l’obligués a una deterioració irreversible.