This page has only limited features, please log in for full access.

Dr. Albert Santasusagna
Department of Geography, Water Research Institute (IdRA), University of Barcelona (UB), Barcelona, Spain

Basic Info

Basic Info is private.

Research Keywords & Expertise

0 Sustainable Cities
0 Urban Planning
0 water management
0 Environmental Management
0 Urban conflicts

Honors and Awards

The user has no records in this section


Career Timeline

The user has no records in this section.


Short Biography

The user biography is not available.
Following
Followers
Co Authors
The list of users this user is following is empty.
Following: 0 users

Feed

Editorial
Published: 06 February 2021 in Science of The Total Environment
Reads 0
Downloads 0
ACS Style

Albert Santasusagna Riu; Xavier Úbeda Cartañá. Urban interfaces: Combining social and ecological approaches. Science of The Total Environment 2021, 772, 145625 .

AMA Style

Albert Santasusagna Riu, Xavier Úbeda Cartañá. Urban interfaces: Combining social and ecological approaches. Science of The Total Environment. 2021; 772 ():145625.

Chicago/Turabian Style

Albert Santasusagna Riu; Xavier Úbeda Cartañá. 2021. "Urban interfaces: Combining social and ecological approaches." Science of The Total Environment 772, no. : 145625.

Case report
Published: 08 September 2020 in Water
Reads 0
Downloads 0

The proper management of urban public services (UPS) ensures that a territory functions efficiently, since it guarantees optimal waste disposal, water supply, and the maintenance of communication infrastructure, among other things. In areas of high urban density located close to metropolitan cities, UPS are usually provided properly and efficiently. However, in less populated territories, lying in the periphery, significant problems and deficiencies are often encountered, being most evident in rural areas located on the administrative limits of a state or region. This paper seeks to analyze the management of UPS in the internal border area between two Spanish regions, Aragon and Catalonia. A total of 72 stakeholders (mayors and town clerks) from 49 river municipalities were involved in this study that employs a quantitative methodology (questionnaire). The perception that there are deficiencies to correct and a clear will to reach agreements and establish cooperation mechanisms is detected in many of the municipalities in the border area. A clear need to cooperate is also apparent in a series of priority UPS, including the promotion of river tourism, town access roads, urban collective passenger transport, and environmental protection.

ACS Style

Albert Santasusagna Riu; Ramon Galindo Caldés; Joan Tort Donada. Assessing Inter-Administrative Cooperation in Urban Public Services: A Case Study of River Municipalities in the Internal Border Area between Aragon and Catalonia (Spain). Water 2020, 12, 2505 .

AMA Style

Albert Santasusagna Riu, Ramon Galindo Caldés, Joan Tort Donada. Assessing Inter-Administrative Cooperation in Urban Public Services: A Case Study of River Municipalities in the Internal Border Area between Aragon and Catalonia (Spain). Water. 2020; 12 (9):2505.

Chicago/Turabian Style

Albert Santasusagna Riu; Ramon Galindo Caldés; Joan Tort Donada. 2020. "Assessing Inter-Administrative Cooperation in Urban Public Services: A Case Study of River Municipalities in the Internal Border Area between Aragon and Catalonia (Spain)." Water 12, no. 9: 2505.

Journal article
Published: 21 April 2020 in Documents d'Anàlisi Geogràfica
Reads 0
Downloads 0

En aquest article es duu a terme un estudi comparatiu de tres exemples de paisatge agrari patrimonial que, més enllà de les seves diferències en relació amb característiques i extensió, se situen en uns contextos de transició urbanorural similars: l’extensa Horta de Lleida, al curs baix del riu Segre; les Hortes de Santa Eugènia, prop dels rius Onyar i Ter a Girona, i els Horts de Sant Jaume, a Perpinyà, vinculats al riu Tet. A partir de l’anàlisi dels instruments de planificació urbana que, en cada cas, els han afectat, duem a terme una síntesi de l’evolució que han sofert al llarg dels últims 70 anys com a espais agraris emmarcats en una trama urbana i vinculats a un curs fluvial. Com a corol·lari, plantegem en quina mesura és possible dur a terme una gestió que sigui capaç de conciliar-ne la funcionalitat amb la preservació del seu valor històric i patrimonial.

ACS Style

Sylvain Rode; Albert Santasusagna Riu; Joan Tort Donada; Maria Teresa Vadrí Fortuny. La preservación de los espacios agrofluviales urbanos como reto paisajístico: un análisis comparativo de Lleida, Girona y Perpinyà a partir de los instrumentos de planificación. Documents d'Anàlisi Geogràfica 2020, 66, 393 -29.

AMA Style

Sylvain Rode, Albert Santasusagna Riu, Joan Tort Donada, Maria Teresa Vadrí Fortuny. La preservación de los espacios agrofluviales urbanos como reto paisajístico: un análisis comparativo de Lleida, Girona y Perpinyà a partir de los instrumentos de planificación. Documents d'Anàlisi Geogràfica. 2020; 66 (2):393-29.

Chicago/Turabian Style

Sylvain Rode; Albert Santasusagna Riu; Joan Tort Donada; Maria Teresa Vadrí Fortuny. 2020. "La preservación de los espacios agrofluviales urbanos como reto paisajístico: un análisis comparativo de Lleida, Girona y Perpinyà a partir de los instrumentos de planificación." Documents d'Anàlisi Geogràfica 66, no. 2: 393-29.

Journal article
Published: 20 August 2019 in Sustainability
Reads 0
Downloads 0

Cooperation between countries or regions that share a political border is one of the primary concerns of border studies. However, while cooperation between states is a well-established field based on international agreements, the cooperation between internal-state regions is not as well understood and requires more exhaustive study. Cooperation agreements between regions are frequently based on the shared and collaborative management of environmental resources such as river basins. This paper aimed to identify mechanisms of river basin cooperation in the internal border area between Catalonia, Aragon and the Valencian Community (Spain), with the objective of analyzing dysfunctions in their water management and identifying the territorial needs for the efficient management of these resources. Focus group sessions were conducted with 84 public administration stakeholders and a total of 53 border municipalities were involved in the project. In our study area, we identified a considerable number of dysfunctions that affected different levels of water management (e.g., supply, navigation and reservoirs) and which impeded effective cooperation between different administrations (above all, between town councils and the public water agencies). However, we also identified several interesting initiatives to promote water management in both the medium and long term, including river contracts, river commonwealths and river tourism projects managed by border municipalities.

ACS Style

Albert Santasusagna Riu; Ramon Galindo Caldés; Joan Tort Donada. Furthering Internal Border Area Studies: An Analysis of Dysfunctions and Cooperation Mechanisms in the Water and River Management of Catalonia, Aragon and the Valencian Community (Spain). Sustainability 2019, 11, 4499 .

AMA Style

Albert Santasusagna Riu, Ramon Galindo Caldés, Joan Tort Donada. Furthering Internal Border Area Studies: An Analysis of Dysfunctions and Cooperation Mechanisms in the Water and River Management of Catalonia, Aragon and the Valencian Community (Spain). Sustainability. 2019; 11 (16):4499.

Chicago/Turabian Style

Albert Santasusagna Riu; Ramon Galindo Caldés; Joan Tort Donada. 2019. "Furthering Internal Border Area Studies: An Analysis of Dysfunctions and Cooperation Mechanisms in the Water and River Management of Catalonia, Aragon and the Valencian Community (Spain)." Sustainability 11, no. 16: 4499.

Journal article
Published: 15 August 2019 in Sud-Ouest européen
Reads 0
Downloads 0

Cet article se concentre sur le cas de la zone métropolitaine de Barcelone, un exemple de régénération urbaine des cours d’eau (Llobregat et Besòs) dans le sud-ouest européen. Depuis l’approbation du premier plan d’expansion de Barcelone (Plan Cerdà, 1859) jusqu’à aujourd’hui, l’administration métropolitaine a essayé de gérer les zones fluviales en leur fournissant différents rôles (agricoles, industriels et récréatifs). Dans tous les cas, les deux cours d’eau partagent des interventions visant leur valorisation. Cet article vise à offrir une analyse historique de cette évolution de la place des cours d’eau dans la planification métropolitaine ainsi qu’à présenter les défis actuels et futurs du système fluvial de Barcelone.

ACS Style

Albert Santasusagna Riu. La gestion des cours d’eau dans la Barcelone métropolitaine (Espagne) : les enjeux de la valorisation des espaces fluviaux du Llobregat et du Besòs. Sud-Ouest européen 2019, 11 -23.

AMA Style

Albert Santasusagna Riu. La gestion des cours d’eau dans la Barcelone métropolitaine (Espagne) : les enjeux de la valorisation des espaces fluviaux du Llobregat et du Besòs. Sud-Ouest européen. 2019; (47):11-23.

Chicago/Turabian Style

Albert Santasusagna Riu. 2019. "La gestion des cours d’eau dans la Barcelone métropolitaine (Espagne) : les enjeux de la valorisation des espaces fluviaux du Llobregat et du Besòs." Sud-Ouest européen , no. 47: 11-23.

Journal article
Published: 06 March 2019 in Documents d'Anàlisi Geogràfica
Reads 0
Downloads 0

En aquest article es proposa una aproximació a l’estudi de la relació entre el medi fluvial (el riu) i l’espai urbà (la ciutat) des d’un punt de vista teòric i conceptual. Es parteix d’una reflexió que permet establir una sèrie de matisos terminològics que es consideren imprescindibles per comprendre la complexitat del sistema urbanofluvial. La major part dels conceptes objecte d’anàlisi han estat forjats i difosos des de la geografia moderna, però també estudiats des de matèries afins com ara l’urbanisme i l’arquitectura. Així mateix, es tracta de nocions que han tingut una traducció particular segons la tradició i el context acadèmics. La nostra aportació se centra en l’anàlisi i la sistematització d’aquest cos terminològic, amb la finalitat d’establir una base teòrica que permeti comprendre més bé la relació entre riu i ciutat.

ACS Style

Albert Santasusagna Riu; Joan Tort Donada. Agua y espacio urbano. Algunas consideraciones teóricas a propósito de la relación entre ciudad y río. Documents d'Anàlisi Geogràfica 2019, 65, 371 -27.

AMA Style

Albert Santasusagna Riu, Joan Tort Donada. Agua y espacio urbano. Algunas consideraciones teóricas a propósito de la relación entre ciudad y río. Documents d'Anàlisi Geogràfica. 2019; 65 (2):371-27.

Chicago/Turabian Style

Albert Santasusagna Riu; Joan Tort Donada. 2019. "Agua y espacio urbano. Algunas consideraciones teóricas a propósito de la relación entre ciudad y río." Documents d'Anàlisi Geogràfica 65, no. 2: 371-27.

Journal article
Published: 25 September 2018 in Ería
Reads 0
Downloads 0

La transformación de los espacios urbano-fluviales en nuevos ejes de centralidad, de socialización y de concentración de zona verde es un hecho innegable en una gran parte de las ciudades fluviales españolas y europeas a partir de las décadas de los ochenta y noventa. No obstante, en el caso español existe un hecho diferenciador: la Ley del Suelo (de 1956 y su reforma de 1975) es la que, en última instancia, propicia este cambio a partir de sus requerimientos de zona verde en el espacio urbano ordenado. Nuestra investigación, fundada en el estudio de cuatro casos de ciudades fluviales en Cataluña, nos permite afirmar que estos procesos modernos de regeneración urbana tienen su fundamento básico en esta ley, piedra angular del urbanismo en España.La transformation des espaces fluvio-urbains en nouveaux axes de centralité, de socialisation et de concentration de zone verte est un fait indéniable dans une grande partie des villes fluviales espagnoles et européennes à partir des années quatre-vingt et quatre- vingt-dix. Cependant, dans le cas espagnol il existe un fait différenciant : la Loi foncière (de 1956 et sa réforme de 1975) est celle qui, en dernière analyse, favorise ce changement sur la base des exigences de la zone verte dans l’espace urbain aménagé. Notre recherche, basée sur l’étude de quatre cas de villes fluviales de Catalogne, nous permet d’affirmer que ces processus modernes de régénération urbaine ont leur origine légale dans cette Loi, pierre angulaire de l’urbanisme en Espagne.The transformation of urban-river spaces into new axes of centrality, socialization and concentration of green spaces is an undeniable fact in a large part of the Spanish and European river cities from the 1980s and 1990s. However, in the Spanish case, there is a differentiating fact: the Land Law (1956 and its 1975 Reform) is the one that, in the end, promotes this change from its requirements of green zone in the planned urban space. Our research, based on the study of four cases of river cities in Catalonia, allows us to state that these modern processes of urban regeneration have its legal origin in this Law, the cornerstone of urban planning in Spain.

ACS Style

Albert Santasusagna Riu; Joan Tort Donada. El tratamiento de los espacios verdes en la planificación de cuatro ciudades fluviales catalanas. La Ley del Suelo como oportunidad de transformación urbana / Urban green space planning in four Catalan river cities. The Spanish Land Act (Ley del Suelo) as an opportunity for urban transformation. Ería 2018, 2, 143 -160.

AMA Style

Albert Santasusagna Riu, Joan Tort Donada. El tratamiento de los espacios verdes en la planificación de cuatro ciudades fluviales catalanas. La Ley del Suelo como oportunidad de transformación urbana / Urban green space planning in four Catalan river cities. The Spanish Land Act (Ley del Suelo) as an opportunity for urban transformation. Ería. 2018; 2 (2):143-160.

Chicago/Turabian Style

Albert Santasusagna Riu; Joan Tort Donada. 2018. "El tratamiento de los espacios verdes en la planificación de cuatro ciudades fluviales catalanas. La Ley del Suelo como oportunidad de transformación urbana / Urban green space planning in four Catalan river cities. The Spanish Land Act (Ley del Suelo) as an opportunity for urban transformation." Ería 2, no. 2: 143-160.

Journal article
Published: 01 September 2015 in Miscellanea Geographica
Reads 0
Downloads 0

Since 1980, Spain has introduced urban regeneration plans in various cities with the aim of integrating the river environment into the urban system. This process has proved most challenging in cities whose rivers present extreme features, as is the case with Terrassa (Catalonia, NE Spain), a medium-sized city (215,000 inhabitants in 2013) whose three river courses are prone to flash flooding. Through the critical analysis of urban planning undertaken in the city from the fifties to the present day, we show that the urban evolution of each of the three intermittent streams has differed significantly. Thus, while the plans affecting el Torrent de Vallparadís have led to the construction of Terrassa’s central park, the plans for la Riera del Palau and la Riera de les Arenes have impeded, in their own ways, full urban integration.

ACS Style

Albert Santasusagna Riu; Joan Tort Donada. Urban planning in riverfront areas. A case study of a mediterranean city: Terrassa (Catalonia, NE Spain). Miscellanea Geographica 2015, 19, 14 -21.

AMA Style

Albert Santasusagna Riu, Joan Tort Donada. Urban planning in riverfront areas. A case study of a mediterranean city: Terrassa (Catalonia, NE Spain). Miscellanea Geographica. 2015; 19 (3):14-21.

Chicago/Turabian Style

Albert Santasusagna Riu; Joan Tort Donada. 2015. "Urban planning in riverfront areas. A case study of a mediterranean city: Terrassa (Catalonia, NE Spain)." Miscellanea Geographica 19, no. 3: 14-21.