Miguel Reimão Costa

Miguel Reimão Costa

Auto-generated profile, based on publicly available information

Miguel Reimão Costa

Universidade do Algarve

Research Focus & Metrics

Academic Career Length

14Years (2013-Present)

(Calculated once Scilit publication data is synced: current year − year of first publication + 1)

Representative Publications

View All Publications
5 January 2024 in Architecture
Verified
Journal Article
Open access
PDF file
ARAna Rosado
Ana Rosado
MCMiguel Reimão Costa
Miguel Reimão Costa
The urban centres of inland Alentejo (southern Portugal) have long faced a depopulation crisis which, besides undermining the cohesion of the communities, compromises the conservation of the architectural heritage. The tendency to apply the discourses on tourism and population pressures from coastal cities to these inland territories can be detrimental to their analysis given the sheer difference in demographic dynamics. Transformations in traditional architecture—a key facet for defining these historic urban landscapes—require analysing within this social context. The imperative need to rehabilitate traditional buildings, endowing them with the living conditions communities today require, must be guided by morphological analysis, knowledge of housing history, typologies, and traditional construction techniques. This rehabilitation concept integrates into the transformation processes that traditional architecture has been undergoing for centuries, constituting adaptable and flexible structures across their organisational variants, which should be studied through a prospective approach. The article characterises the transformation of urban domestic architecture in the region, from the early modern period to the present. The results of various research projects are summarised, gathering over 500 cases. The conclusion argues that the historical process itself results in a set of themes, tools, and opportunities for these buildings’ adaptation to current needs.

1 October 2022 in ACE: Architecture, City and Environment
Verified
Journal Article
Open access
PDF file
MCMiguel Reimão Costa
Miguel Reimão Costa
SMSusana Gómez Martínez
Susana Gómez Martínez
AMAniceto Delgado Méndez
Aniceto Delgado Méndez
CCCatarina Alves da Costa
Catarina Alves da Costa
ARAna Costa Rosado
Ana Costa Rosado
BHBlanca del Espino Hidalgo
Blanca del Espino Hidalgo
Aquest article proposa una visió general des de la mirada del sud-oest ibèric sobre la salvaguarda del patrimoni cultural immaterial en territoris rurals i perifèrics, abordant exemples d'èxit en accions de salvaguarda en diferents contextos d'estudi del patrimoni immaterial. Encara que aborden diferents temàtiques dins del patrimoni immaterial – tècniques, música i rituals –, l'èxit d'aquests exemples es deu a diversos factors comuns. Entre ells, resulta fonamental la participació i apropiació per part de les comunitats del seu patrimoni en els programes de recuperació i difusió del patrimoni cultural. La primera part del text aborda les tècniques de construcció tradicional a través de diferents programes amb diferents graus d'apropiació per part de les comunitats locals. Les tècniques de construcció tradicionals adquireixen una gran rellevància en el moment actual d'adaptació al canvi climàtic i de necessitat d'edificació sostenible. En la segona part, s'interpreten diferents iniciatives associades a la música i ball tradicionals, analitzant com han passat d'activitat auxiliar del quotidià a un símbol d'identitat. Finalment, l'article considera la salvaguarda dels rituals festius, en circumstàncies tan diferents com els programes de desenvolupament local o el trasllat de comunitats. A partir de les lliçons apreses d'aquestes iniciatives, una mica dispars però fructíferes, s'esbossen propostes més àmplies amb l'objectiu d'identificar futures eines de salvaguarda i gestió patrimonial. This paper proposes a Southwestern Iberian perspective on the safeguarding of immaterial cultural heritage in rural and peripheral territories, addressing successful examples of safeguarding actions in different contexts of immaterial heritage study. While approaching different themes within the scope of immaterial heritage – techniques, music and rituals – the success of these examples shares many components. Among them, participation and appropriation by communities are fundamental to cultural heritage recovery and dissemination programs. The first part of the text focuses on traditional construction techniques, showing several programs with different levels of appropriation by the local population. Traditional construction techniques are a heritage tool of a particular relevance in the current context of climate change adaptation and sustainable edification. The second part of the text interprets various activities related to traditional music and dance, to analyse how they have evolved from an auxiliar daily activity to an identity symbol. Finally, the article delves into the safeguarding of festive rituals inside more or less benign circumstances, as local development programs or communities' relocation. Following the lessons learned from these somewhat disparate but productive initiatives, the article sets out a wider range of proposals, aiming to identify future tools for safeguarding and heritage management. Este artículo propone una visión general desde la mirada del suroeste ibérico sobre la salvaguarda del patrimonio cultural inmaterial en territorios rurales y periféricos, abordando ejemplos de éxito en acciones de salvaguardia en diferentes contextos de estudio del patrimonio inmaterial. Aunque abordan diferentes temáticas dentro del patrimonio inmaterial – técnicas, música y rituales –, el éxito de estos ejemplos se debe a varios factores comunes. Entre ellos, resulta fundamental la participación y apropiación por parte de las comunidades de su patrimonio en los programas de recuperación y difusión del patrimonio cultural. La primera parte del texto aborda las técnicas de construcción tradicional a través de distintos programas con diferentes grados de apropiación por parte de las comunidades locales. Las técnicas de construcción tradicionales adquieren una gran relevancia en el momento actual de adaptación al cambio climático y de necesidad de edificación sostenible. En la segunda parte, se interpretan diferentes iniciativas asociadas a la música y baile tradicionales, analizando como han pasado de actividad auxiliar del cotidiano a un símbolo de identidad. Finalmente, el artículo considera la salvaguardia de los rituales festivos, en circunstancias tan distintas como los programas de desarrollo local o el traslado de comunidades. A partir de las lecciones aprendidas de estas iniciativas, algo dispares pero fructíferas, se esbozan propuestas más amplias con el objetivo de identificar futuras herramientas de salvaguarda y gestión patrimonial.

1 April 2013 in Labor e Engenho
Verified
Journal Article
Open access
MCMiguel Reimão Costa
Miguel Reimão Costa
O povoamento das áreas de montanha é quase sempre conformado por aglomerados de pequena dimensão vinculados no passado a uma economia de subsistência. Em Portugal, as mutações significativas que, num contexto de forte recessão demográfica, têm marcado as povoações serranas do interior estão, por vezes, associadas à persistência dos hábitos e das construções característicos da cultura tradicional, como é especialmente evidente nalgumas das aldeias do maciço beirão da Gralheira. O presente artigo incidirá no património construído desta região, tomando como caso de estudo o lugar da Drave e considerando, de forma articulada, a caracterização do núcleo edificado tradicional e da paisagem onde se integra. Constituem instrumentos fundamentais deste trabalho o levantamento desenhado do lugar e a leitura da Crónica dos Martins da Drave datada de meados do século de oitocentos.

10 February 2021 in revista PH
Verified
Journal Article
Closed access
ARAna Costa Rosado
Ana Costa Rosado
MCMaría Teresa Pérez Cano
María Teresa Pérez Cano
MCMiguel Reimão Costa
Miguel Reimão Costa
La arquitectura doméstica refleja, mejor que ninguna otra, la cultura de un lugar, las costumbres, las vivencias de sus gentes. Se rige por las directrices de su territorio, los terrenos, los materiales, los condicionantes climáticos y por eso, ni puede ser estudiada fuera de su contexto, ni el paisaje de un lugar se explica sin su arquitectura vernácula. Pero ¿y cuándo de un mismo territorio físico resultan modelos dispares? Este artículo revisa la casa tradicional del Alentejo portugués, concretamente, el margen izquierdo del Guadiana, a través de levantamientos in loco y el estudio de documentación de archivo. Se presenta como caso de estudio la ciudad de Moura, donde el análisis de 143 casos ha permitido establecer una línea de evolución de la vivienda y definir varias categorías de tipos de casa tradicional. Se presentan estos tipos, sus materialidades, las técnicas constructivas de la región y una similitud transfronteriza. Si por el mismo contexto histórico y territorial, las afinidades de ocupación territorial y urbana entre el Guadiana portugués y la Baja Extremadura/Sierra de Aracena resultan casi obvias, resultarán más sorprendentes las diferencias que experimentará la evolución de la vivienda entre los dos márgenes del Guadiana.

11 July 2019 in revista PH
Verified
Journal Article
Closed access
ARAna Costa Rosado
Ana Costa Rosado
MCMiguel Reimão Costa
Miguel Reimão Costa
MCMaría Teresa Pérez Cano
María Teresa Pérez Cano
Contrariamente a las grandes ciudades y destinos turísticos costeros, donde la masificación del turismo es un riesgo para la cohesión de las estructuras sociales, en las pequeñas y medias urbes del interior el turismo aún puede ser una oportunidad de desarrollo local, si se buscan políticas adecuadas de valoración patrimonial e integración de la comunidad. Frente a la despoblación, el patrimonio puede ser un instrumento de crecimiento económico y de refuerzo de identidad, siempre que su valoración se haga en estrecha colaboración con la comunidad y se genere empleo de calidad relacionado con el patrimonio cultural.