The article examines the implementation of urban densification policies in Switzerland as a strategic response to limited land availability and the pursuit of sustainable spatial development. The research investigates the mechanisms that enable social acceptance of inward development and explores whether high-quality architecture can be produced under the spatial and legal constraints these policies impose. The methodology is based on a literature review and a typological analysis of selected recent projects realized through architectural competitions. Case studies include various types of infill and redevelopment interventions—such as extensions of existing buildings, high-rise developments, and hybrid structures—evaluated within the framework of urban land reserve classifications. The findings suggest that densification projects, when designed by experienced architects and supported by effective planning instruments, can enhance urban quality of life and result in socially accepted, environmentally conscious outcomes. While densification often faces challenges like public resistance (NIMBY effect), limited access to green areas, and increased spatial tensions, thoughtfully planned projects can mitigate these issues and even contribute to improving existing neighborhoods. In Switzerland, densification policies are strongly supported by the public, as demonstrated in national referenda, and are embedded in constitutional and legislative frameworks. Although the compact city model may seem less essential in countries with more available land, it remains a relevant planning approach due to its ecological, economic, and social advantages. When properly communicated and implemented through inclusive processes, urban densification can serve as a catalyst for architectural innovation and support broader goals of environmental sustainability in urban development. L’article examina la implementació de polítiques de densificació urbana a Suïssa com a resposta estratègica a la disponibilitat limitada de sòl i a l’objectiu d’assolir un desenvolupament espacial sostenible. La recerca analitza els mecanismes que permeten l’acceptació social del desenvolupament cap a l’interior i explora si és possible generar arquitectura de gran qualitat sota les restriccions espacials i legals que imposen aquestes polítiques. La metodologia es basa en una revisió de la literatura i en una anàlisi tipològica de projectes recents seleccionats, realitzats a través de concursos d’arquitectura. Els estudis de cas inclouen diversos tipus d’intervencions de replè i renovació urbana —com ara ampliacions d’edificis existents, desenvolupaments en alçada i estructures híbrides— avaluats dins del marc de classificació de reserves de sòl urbà. Els resultats suggereixen que els projectes de densificació, quan són dissenyats per arquitectes experimentats i recolzats per instruments de planificació eficaços, poden millorar la qualitat de vida urbana i generar resultats socialment acceptats i ambientalment responsables. Tot i que la densificació afronta desafiaments com la resistència social (efecte NIMBY), l’accés limitat a espais verds i l’augment de tensions espacials, els projectes ben planificats poden mitigar aquests problemes i fins i tot contribuir a la millora de barris existents. A Suïssa, les polítiques de densificació compten amb un fort suport ciutadà, com ho demostren els referèndums nacionals, i estan incorporades en marcs constitucionals i legislatius. Encara que el model de ciutat compacta pugui semblar menys urgent en països amb més disponibilitat de sòl, continua essent una eina de planificació rellevant pels seus beneficis ecològics, econòmics i socials. Ben comunicada i implementada mitjançant processos participatius, la densificació urbana pot actuar com a motor d’innovació arquitectònica i sostenibilitat ambiental. El artículo examina la implementación de políticas de densificación urbana en Suiza como una respuesta estratégica a la disponibilidad limitada de suelo y al objetivo de lograr un desarrollo espacial sostenible. La investigación analiza los mecanismos que permiten la aceptación social del desarrollo hacia el interior y explora si es posible generar arquitectura de alta calidad bajo las restricciones espaciales y legales que estas políticas imponen. La metodología se basa en una revisión de literatura y en un análisis tipológico de proyectos recientes seleccionados, realizados a través de concursos de arquitectura. Los estudios de caso incluyen diversos tipos de intervenciones de relleno y renovación urbana —como ampliaciones de edificios existentes, desarrollos en altura y estructuras híbridas— evaluados dentro del marco de clasificación de reservas de suelo urbano. Los resultados sugieren que los proyectos de densificación, cuando son diseñados por arquitectos experimentados y respaldados por instrumentos de planificación eficaces, pueden mejorar la calidad de vida urbana y generar resultados socialmente aceptados y ambientalmente responsables. Aunque la densificación enfrenta desafíos como la resistencia social (efecto NIMBY), el acceso limitado a espacios verdes y el aumento de tensiones espaciales, los proyectos bien planificados pueden mitigar estos problemas e incluso contribuir a la mejora de barrios existentes. En Suiza, las políticas de densificación cuentan con un fuerte respaldo ciudadano, como lo demuestran los referendos nacionales, y están incorporadas en marcos constitucionales y legislativos. Aunque el modelo de ciudad compacta pueda parecer menos...