Núria Jornet-Benito

Núria Jornet-Benito

Auto-generated profile, based on publicly available information

Núria Jornet-Benito

Universitat de Barcelona

Research Focus & Metrics

Academic Career Length

8Years (2019-Present)

(Calculated once Scilit publication data is synced: current year − year of first publication + 1)

Representative Publications

View All Publications
27 October 2023 in International Journal on Digital Libraries
Verified
Journal Article
Open access
PDF file
MSMarina Salse-Rovira
Marina Salse-Rovira
NJNuria Jornet-Benito
Nuria Jornet-Benito
JGJavier Guallar
Javier Guallar
MMMaria Pilar Mateo-Bretos
Maria Pilar Mateo-Bretos
JSJosep Oriol Silvestre-Canut
Josep Oriol Silvestre-Canut
To provide a sustainable methodology for documenting the small (and underfunded) but often important university heritage collections. The sequence proposed by the DBLC (Database Life Cycle) (Coronel and Morris, Database Systems: Design, Implementation, & Management. Cengage Learning, Boston, 2018; Oppel Databases a beginner’s guide. McGraw-Hill, New York, 2009) is followed, focusing on the database design phase. The resulting proposals aim at harmonising the different documentation tools developed by GLAM institutions (acronym that aims to highlight the common aspects of Galleries, Libraries, Archives and Museums), all of which are present in the university environment. The work phases are based mainly on the work of Valle, Fernández Cacho, and Arenillas (Muñoz Cruz et al. Introducción a la documentación del patrimonio cultural. Consejería de Cultura de la Junta de Andalucía, Seville, 2017), combined with the experience acquired from the creation of the virtual museum at our institution. The creation of a working team that includes university staff members is recommended because we believe that universities have sufficient power to manage their own heritage. For documentation, we recommend the use of application profiles that consider the new trends in semantic web and LOD (Linked Open Data) and that are created using structural interchange standards such as Dublin Core, LIDO, or Darwin Core, which should be combined with content and value standards adapted from the GLAM area. The application of the methodology described above will make it possible to obtain quality metadata in a sustainable way given the limited resources of university collections. A proposed metadata schema is provided as an annex.

1 December 2022 in BiD: textos universitaris de biblioteconomia i documentació
Verified
Journal Article
Closed access
AVAnna Villarroya
Anna Villarroya
ACAurora Vall Casas
Aurora Vall Casas
JBJuan-José Boté
Juan-José Boté
MCMargarida Carnicé
Margarida Carnicé
MFMaddalena Fedele
Maddalena Fedele
MMMaría José Masanet
María José Masanet
Objetivos: en primer lugar, profundizar en el conocimiento, la percepción y la evaluación que la comunidad universitaria (profesorado y estudiantado) hace de la incorporación y la presencia de la perspectiva de género y LGBTI+ en la docencia de los estudios de grado de la Facultad de Información y Medios Audiovisuales de la Universitat de Barcelona, y, en segundo lugar, fomentar la incorporación de la perspectiva de género en las asignaturas de los grados a través del diseño y desarrollo de instrumentos y materiales docentes conjuntamente con el profesorado. Metodología: es una investigación de acción participativa, destinada a favorecer la reflexión crítica y la transformación social desde las aulas. La recopilación de datos se ha realizado mediante ocho grupos focales con alumnado y profesorado, la observación participante y un taller participativo de creación de materiales docentes con el profesorado. Resultados: existe una preocupación generalizada por la incorporación de la perspectiva de género, aunque se encuentran barreras importantes a la hora de llevarla a cabo. En el profesorado, las barreras están principalmente relacionadas con la falta de formación o de reconocimiento institucional, mientras que el estudiantado valora y agradece la incorporación de la perspectiva de género, pero sigue observando limitaciones importantes y demanda una introducción más decidida y transversal.

1 June 2020 in BiD: textos universitaris de biblioteconomia i documentació
Verified
Journal Article
Closed access
NBNúria Jornet i Benito
Núria Jornet i Benito
BGBénédicte Grailles
Bénédicte Grailles
Objectives: Our starting-point is the idea that we are at a decisive moment in the history of memories of feminisms; an "archival turn", to use Kate Eichhorn's expression. Our objectives are, first, to redefine the characteristics of this archival turn by analysing examples of centres, and the projects of documentary and archival resource centres, in Spain and France in the 1990s and 2000s; second, to contextualized them regarding the evolution of archival concepts and practices, and third, to consider whether there is a dual paradoxical movement between institutionalization and community activism. Methodology: To test our starting hypothesis, we review the literature applying a strongly interdisciplinary approach: feminist and gender studies, archival studies, French Theory, and cultural studies. We base ourselves on case studies in Spain and France in order to make relevant comparisons. Results: The first observation we should make is that there is a continuity between the second and third feminist waves in relation to the issue of archives. The second is that there is a turn in the world of archives, but with original features: between reactivation and intensification, between institutionalization and autonomy, these feminist archival activisms have to do with both majority and minority feminisms. Exploring archives belongs more than ever to the repertoire of feminist actions. The third observation is the existence of communities that are heavily supported by feminist archival initiatives.

1 December 2022 in BiD: textos universitaris de biblioteconomia i documentació
Verified
Journal Article
Closed access
AVAnna Villarroya
Anna Villarroya
ACAurora Vall Casas
Aurora Vall Casas
JBJuan-José Boté
Juan-José Boté
MCMargarida Carnicé
Margarida Carnicé
MFMaddalena Fedele
Maddalena Fedele
MMMaría José Masanet
María José Masanet
Objectius: en primer lloc, aprofundir en el coneixement, la percepció i l'avaluació que la comunitat universitària (professorat i estudiantat) fa de la incorporació i la presència de la perspectiva de gènere i LGBTI+ en la docència dels estudis de grau de la Facultat d'Informació i Mitjans Audiovisuals de la Universitat de Barcelona i, en segon lloc, fomentar la incorporació de la perspectiva de gènere a les assignatures dels graus a través del disseny i desenvolupament d'instruments i materials docents conjuntament amb el professorat. Metodologia: és una recerca d'acció participativa, destinada a afavorir la reflexió crítica i la transformació social des de les aules. La recopilació de dades s'ha fet mitjançant vuit grups de discussió amb alumnat i professorat, l'observació participant i un taller participatiu de creació de materials docents amb el professorat. Resultats: hi ha una preocupació generalitzada per la incorporació de la perspectiva de gènere, encara que es troben barreres importants a l'hora de dur-la a terme. En el professorat, les barreres estan principalment relacionades amb la manca de formació o de reconeixement institucional, mentre que l'estudiantat valora i agraeix la incorporació de la perspectiva de gènere, però hi segueix observant limitacions importants i en demana una introducció més decidida i transversal.


25 June 2019 in Studia Historica. Historia Medieval
Verified
Journal Article
Open access
PDF file
CRConcepción Rodríguez-Parada
Concepción Rodríguez-Parada
NBNúria Jornet Benito
Núria Jornet Benito
Este trabajo forma parte del proyecto de investigación Paisajes espirituales. Modelos de aproximación espacial a las transformaciones de la religiosidad femenina medieval en los reinos peninsulares (siglos xii-xvi) (http://www.ub.edu/proyectopaisajes/index.php). Desde este marco teórico, nuestros objetivos se centran en mostrar y analizar un libro de cofradías para descubrir el potencial de esta fuente como punto de partida para llevar a cabo una investigación centrada en la fundación y el desarrollo de hermandades devocionales en la Edad Media; y, en segundo lugar, ilustrar la relevancia del método prosopográfico para visualizar el papel activo de los laicos en la sociedad tardo-medieval, y las redes espirituales y de solidaridad que se establecen entre los hermanos, que provienen de diferentes áreas geográficas y sociales. Finalmente, la fecha temprana de la fundación de la cofradía del Rosario en el monasterio de Santa María de Montesión (Barcelona) en 1488, por iniciativa de Juana de Aragón, revela el importante papel que esta comunidad de dominicas jugó en la sociedad de Barcelona de su tiempo y su ubicación en la topografía espiritual del momento.