The scope of digital technology integration in university teaching has changed our understanding of teacher readiness and teacher competence. Recently, faced with the digitalisation of higher education (HE), the construct of teacher digital competence (TDC) has emerged. Although there are many recent systematic reviews on digital competence from a range of perspectives and geographic settings, such reviews often show a limited view of a larger digital competence landscape in HE. The current study on TDC development in HE aims to synthesise knowledge to provide an integrated and global assessment of existing evidence. We carried out a systematic overview, especially suited for identifying, synthesising and critically appraising published reviews on a given topic amidst an abundance of research. We identified three clear settings by synthesising 740 studies across 13 systematic reviews. Results reveal a significant interest in TDC in Spain, conducted by researchers in the field of educational technology concerned with teacher training and teacher professional development. We make recommendations to reorient the field by understanding TDC development through an integrated, transversal and holistic perspective; moving away from basic forms of research; and conducting and reporting research in line with methodological guidelines to ensure the highest possible standards. Implications for practice or policy: Stakeholders interested in better fostering TDC could complement training and evaluation with an integrated and systems-based approach, including sustaining an institutional culture that strategically supports TDC development. Researchers could move away from basic forms of research design in order to advance the field beyond self-assessment and evaluation studies. Systematic review research can be improved by following rigorous methodological guidelines, including critical appraisal and transparent methods to synthesise studies, to ensure the highest academic integrity.
3 March 2020 in Innovations in Education and Teaching International
The aim of this study is to identify and analyse the most important reasons that influence absenteeism in university classrooms from the students' perspective. Data have been gathered through a questionnaire answered by 1,896 students from the Business Administration, Economics and Sociology degrees of theUniversitatdeBarcelona, Spain. Both a difference of means and exploratory factor analyses have been applied. Findings show that students differ on these reasons regarding their year and degree of study. The results of the factor analysis reveal five dimensions of reasons for absenteeism: (1) students' own planning, (2) teaching methodology, (3) learning methodology, (4) course characteristics, and (5) external sources available. These factors call for effective action lines that eliminate the inefficiencies of public resources.
The sports center sector is undergoing a complete transformation. Knowing users’ behavior regarding sport expenditure is needed to be able to act in terms of the future of the sector. This study analyzes the expenditure of people in Spain who are members of sports centers. Adult members were asked about their sport expenditure in several defined categories. An analysis of variance (ANOVA) and a multiple logistic regression analysis were carried out. The results show that the variables of time of participation, federation membership, and income have predictive value in terms of sport expenditure. Age and educational level also explain the significant differences in sport expenditure in its different categories. This study suggests the importance of identifying the behavior of sports center users with reference to sport expenditure as an essential component of the future strategy of the sector.
31 July 2021 in SPORT TK-Revista EuroAmericana de Ciencias del Deporte
Las necesidades de los usuarios de centros deportivos han ido cambiando en los últimos años. Por este motivo se hacen necesarios tanto el análisis del perfil de usuarios como la evaluación de la satisfacción de los clientes y su relación con las expectativas del servicio. Analizado desde la teoría clásica de la desconfirmación de expectativas, el presente estudio tiene como objetivo revisar los perfiles de tres grupos de usuarios en centros deportivos: aquellos para quienes no se cumplen sus expectativas, los que sí las ven satisfechas y aquellos que creen que se han superado. Los datos fueron recogidos mediante una encuesta a usuarios de tres centros deportivos municipales de Barcelona. Un análisis ANOVA revela que la edad es una variable clave, siendo los usuarios jóvenes los que tienen una percepción más positiva de la oferta, mientras que el grupo de usuarios de edad media ven cumplidas sus expectativas en un grado menor. Además, los resultados demuestran que existe un conjunto de usuarios que a pesar de haber manifestado que el centro no cumple con sus expectativas, siguen como abonados en el mismo, contradiciendo la teoría de la desconfirmación de expectativas. Se exponen, finalmente, un conjunto de aplicaciones prácticas dirigidas al análisis y la gestión de las expectativas de los usuarios y el establecimiento de políticas de permanencia.
4 February 2021 in Revista Latina de Comunicación Social
Introducción. El presente estudio analiza el uso de las redes sociales por parte de los centros deportivos municipales (CEM) de Barcelona y como esto puede relacionarse con la práctica de ejercicio físico. Metodología. Se calculó el engagement de los centros deportivos municipales de Barcelona mediante el registro de las interacciones en sus redes sociales (Facebook y Twitter), para luego determinar la relación existente entre el engagement y la práctica de ejercicio físico en Barcelona. Resultados. Los datos muestran que existe una relación positiva entre el engagement y la práctica de actividad física. Además, se identifica que los likes de Facebook determinaron la mayor relación. Discusión y conclusiones. A pesar de que la recogida de datos fue muy acotada (82 días), se recomienda que los centros deportivos gestionen la comunicación mediante redes sociales y presten atención en como involucrar a los usuarios
15 September 2022 in Reire Revista D'innovació I Recerca En Educació
Introducció. La situació d’emergència declarada el març del 2020 va provocar un canvi immediat en la metodologia de la docència presencial, que es va estendre a la manera de fer les valoracions. Es va substituir el sistema presencial pel sistema en línia, incloent-hi tant la docència com l’avaluació (contínua i única). Mètode. L’objectiu d’aquest article és doble. Primer, estudiar les innovacions metodològiques tant reactives com proactives per part de l’àrea acadèmica, i segon, analitzar-ne els efectes en el rendiment acadèmic universitari. Per això, s’analitzen i s’estudien els canvis metodològics introduïts a les assignatures del grau en ADE de la Universitat de Barcelona, com a exemple d’un grau relatiu a les ciències socials, i el rendiment acadèmic de cadascuna. Resultats i discussió. En primer lloc, s’han pogut distingir tres períodes de docència: docència d’emergència remota, docència en línia, i model de docència híbrid. En segon lloc, l’estudi del rendiment de les assignatures i de l’anàlisi de les addendes dels plans docents permet concloure que s’han incorporat eines virtuals docents, però que no hi ha hagut modificacions metodològiques significatives, un repte pendent d’implementar per provocar canvis en tot el procés.